Un nou mapa mostra els 5.185 cràters de la Lluna

Citación :

Els cràters de la Lluna reflecteixen que el nostre satèl·lit ha resistit un bombardeig de cometes i asteroides al llarg de la història. Ara, investigadors de la Universitat Brown, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i de la NASA -tots als EUA-, han creat un registre detallat de la història dels impactes de la Lluna amb dades aportades per la sonda Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO) de la NASA. Es tracta d'un nou catàleg global dels grans cràters lunars que podria aportar llum sobre el bombardeig planetari a gran escala que fa més de 4.000 milions anys es va produir al Sistema Solar i que apareix aquesta setmana a la portada de la revista Science.



L'equip ha utilitzat les dades de l'instrument Lunar Orbiter Laser Altimeter del LRO per identificar i mapar 5.185 cràters d'un diàmetre de 20 quilòmetres de diàmetre o superior i ha utilitzat mesuraments topogràfics de gran precisió, en comptes d'imatges, que és el que s'ha estat utilitzant tradicionalment per construir historials d'impacte de la Lluna. L'estudi revela nous detalls sobre la superfície lunar, així com sobre els projectils que li han anat donant forma amb el temps. Els investigadors suggereixen que, en el futur, l'anàlisi de la superfície de la Lluna també podria revelar secrets de la primera història de la Terra.

Basant-se en el nou catàleg, l'estudi suggereix que les regions amb més densitat de cràters de la Lluna han arribat a estats d'“equilibri per saturació”, cosa que significa que cada cràter addicional en destrueix un d'anterior de manera que el nombre de cràters, de fet, segueix sent el mateix al llarg del temps. Així que s'arriba a aquest equilibri per saturació, aquesta regió de la superfície lunar ja no pot seguir sent datada amb tècniques de còmput de cràters.

Dues àrees diferenciades

Els científics identifiquen dues àrees de la Lluna, la pròxima cara sud i la llunyana cara nord-central, com les regions més antigues i les que han experimentat menys modificacions des que es van formar. L'equip proposa aquestes àrees com a bons objectius per a missions futures, ja que és probable que aportin les mostres lunars més antigues.

Amb el catàleg es pot estudiar la naturalesa dels cometes i asteroides o altres projectils que han bombardejat la superfície lunar durant milers de milions d'anys. Segons els autors, les terres altes lunars contenen més densitat de cràters grans que petits i els projectils que anteriorment havien impactat a la Lluna solien ser més grans que els més recents. La transició de projectils de fragments més grans a altres de més petits sembla que va tenir lloc fa uns 3.800 milions d'anys.

Jardins de minerals estranys

En el mateix número de Science es publica un altre treball doble, també amb les dades de la missió LRO, en què un grup de científics coordinats des del Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA i des de la Universitat Stony Brook (EUA) han identificat regions de la superfície lunar que contenen minerals rics en sílice, diferents de les mostres d'àrees circumdants i d'altres mostres lunars, però semblants en la composició a la d'alguns materials de la Terra.

Els dos informes proporcionen una evidència convincent que la Lluna és, realment, un cos complex que ha experimentat diversos processos ignis al llarg del temps. L'equip del JPL va analitzar les dades de “l'experiment radiòmetre lunar Diviner” del LRO per revelar la firma termal de sòls lunars rics en sílice i altament evolucionats en grans zones exposades de la superfície lunar.

Magma per sobre i per sota

Després, el grup de l'esmentada universitat es va centrar en quatre d'aquestes zones en concret, que els científics havien etiquetat amb anterioritat com a “punts vermells” i van afirmar que els seus espectres de l'infraroig mitjà es podien explicar més bé per la presència de quars, cristall ric en sílice, o de feldspats alcalins. Aquestes composicions minerals no s'han trobat en cap altre lloc a la Lluna, però podrien ser comparables a la riolita o al granit de la Terra. Els resultats apunten que la gran varietat de relleus associats a aquestes regions riques en sílice suggereixen que el magma va fluir en el passat per sobre i per sota de la superfície lunar.

Aquests nous descobriments demostren la importància de la missió LRO i proporcionen moltes pistes sobre els antics processos ignis i altres característiques del passat del satèl·lit que acompanya la Terra.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia-i-tecnologia/20100921/nou-mapa-mostra-els-5185-craters-lluna/490917.shtml